SPLAC

Splac es va formar un bon dia en creuar-se els germans Olivé pel passadís de la honorable casa on es van criar i veure que compartien afició pel gènere de la cançó popular melodramàtica i els metrònoms. Van quedar un dia per dinar i els va agradar molt el vi. Així va néixer un prototip d'Splac, els Breakstrings, formació inicial més rockera que devia el seu nom a que les guitarres que tocaven no tenien cordes. 

 
 

Però, mesos més tard i ja amb cordes, el so continuava sent el mateix: Splac. Splac no és doncs una paraula com spot, stick, storm, sport, speak, spook, spam, estoc o esplai, en tot cas és més aviat una onomatopeia que es refereix a un so, concretament el dels Splac. Trobar un nom millor spot, sclar, pero sque… spop, srock i stant… scom… scool!... i a més...stard, m’xplic?. Van editar dos discs, el primer, del 2006, es titula 'Splac' (lògicament), i al segon, del 2008, el van titular 'Passos de zebra a l'infinit', per no repetir. Després en Pau va trucar l’Alik, en Joan va trucar en Jaume i en Jaume va trucar en Marc. Van fer un parell d’assaigs, uns quants concerts i van editar un altre disc el 2013 que es titula ‘Passeig de Gràcia’, com la parada de metro.

 
Marc Verbon
Joan Olivé Pau Olivé Jaume Viñas Alik Santiago
Retículo Endoplasmático
Inici Facebook Discos Vídeos Història Fotos Agenda Contacte