Pau Olivé


De petit niño cantor ja apuntava tenir bones dots per la "canción ligera". Triomfà a 5è B gràcies al seu primer hit "Pobre profe", dedicat a un temut professor del centre d'estudis on en Pau aprovà el graduat amb un B alt. A l'institut s'ajuntà amb un amic que tenia setè de piano i tots els cursos anteriors i crearen bons hits, però a falta d’un baix, instrument pel qual es decantava en Pau en aquell temps, acabaria tocant incorregiblement la guitarra amb un sol dit. En una etapa posterior també composaria cançons innombrables, en els dos sentits de la paraula, ja que no tenien lletra. Podem afirmar doncs que aleshores en Pau començava les cançons per la música i les acabava també per la música.
Lamentablement, o no, tot depèn de en quin grau s’apreciïn les lletres d’Splac, era presa d’una sort de bloqueig creatiu mental (coses així passen a les ments més singulars i privilegiades) que duraria anys, però que, afortunadament (o no), acabaria cap a mitjans del 2005. Ment inquieta i turmentada, a en Pau li produeix cert alleujament, a més de fer cançons, acudir diàriament a la Facultat de Filosofia i jugar al ping pong
 
  Alik Retículo endoplasmático
Inici Facebook Discos Vídeos Història Fotos Agenda Contacte